En general tots celebrem el dia del nostre aniversari com un dia força especial. No sé si fora mé lògic cel.lebrar el dia que ens van engendrar, tot i que és dificil de saber amb exactitut. O pot ser hauriem de cel.lebrar el dia que es van conèixer els nostres pares, o el dia que van decidir tenir un nen.
La idea que som fruit d' un mon de circumstàncies no és una idea molt ocurrent, però en canvi si que trobo almenys jo que en soc poc conscient de la quantitat de circumstàncies, que porten a que una persona nèixi.
I la quantit de diferències que físicament no es veuen però que en canvi fant que cada engendrement i cada formació del nadó sigui diferent.
L' embrió rep una part física, escalfor, aliments etc, però a més a més rep també tot un seguit d' emocions que la mare li transmet directament i pot ser el pare també.
Pot ser que el pare a part de transmetre una part fisica i genetica amb l espermatozou també transmeti una emoció en aquell espermatozou.
Per tant jo diria que els pares a part de donar-nos un material genètic i una vida ens transmeten una emoció cap a nosaltres en relació a ells i ens transmeten una emoció que els produeix la pròpia vida.
La intenció i el desig dels pares cap aquell embrió, la il.lusió transmesa a aquell embrió, pot ser serà important a l' hora de desenvolupar-se el nou nadó. No només ens afecta la part química i genètica si no que també l' enèrgia que ens van transmeten els nostres pares.
Un embrió té capacitat per sentir i captar totes aquestes enèrgies no físiques? Jo penso que si. Lògicament la ciència no ho pot demostrar. Per que és clar que la vida és alguna cosa més que física i química i crec que aquesta afirmació si que es pot demostrar amb raonament lògics, tot i que reconec que diria que científicament no es pot demostrar.
Hi ha gent que diu que només som física i química, però la vida em penso que l' experiència ho demostra és una experiència que va més enllà de la física i la química, i això penso que tots ho experimentem tot i que lògicament no es pot demostrar.
Si una sargantana li tallem la cua, la cua es mou, però la cua no està viva. Una persona que té un atac de cor i es mora, té el cos exactament igual que pocs minuts quan estava viva, en canvi passats uns minuts ja no es pot reanimar la persona si les constants vitals porten molt de temps parades, per que no es poden reactivar les constants vitals al cap del temps si la física i la quimica d' aquell cos es exactament igual?
Comentaris