Passa al contingut principal

Negativisme, les coses bones no es veuen.

 Negativisme, seleccionar només la part negativa d' una persona o d' un col.lectiu. 

Si mirem la política, uns partits només veuen que defectes dels altres partits i només parlen dels defectes dels altres partits, com si ells fossin fantàstics i no contribuissin a aquells mals de que es queixen. 

Un clàssic és com les majories només parlen malament de les minories, i les minories només parlen malament de les majories. 

De determinats col.lectius només es parla de forma despreciativa, però el preocupant és que és conscientment despreciativa, tot el que faci determinada persona o determinat col.lectiu està malament només per que estan classificats com a indesitjables. 

Si té una lògica que una persona indesitjable el que digui tendeixi a ser indesitjable, ara bé i si en aquell cas no és així? 

L' altre aspecte és si la catalogació d' indesitjable és tan certa o contundent com es diu, o si en molts aspectes és el contrari. 

La pregunta que em faig és si darrera aquest només i parlar i posar sobre la taula les coses dolentes d' una persona i un col.lectiu, sense posar-les en context, això és pràcticar l' empatia, la solidaritat? El ser bona persona? 

ESés curiós és que la gent que jo crec que practica el negativisme sel.lectiu es considera super bona persona, es passa el diu matxaquen a gent que no s' ho mereix perè en canvi es consideren sants i bons. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...