El món és ple de casualitat, de coses que aparentment es diuen i es fan sense voler. És més moltes vegades els protagonistes diuen que no tenien cap ganes de fer-ho per que els generava mal de caps, pero que les circumstàncies els han portat a fer o dir una cosa que just, casualment pot perjudica i fer mal a una altre persona.
Vivim en la societat de les casualitats. Tot passa per que mira, passa. I darrera les casualitats hi ha moltes i variades explicacions que casualment sempre alliveren de responsablitat els que objectivament han causat d' any.
Ho veiem en els jutjats, complices de crims, casualment mai sabien, ni s' imaginaven que a qui van ajudar o fer un favor estrany arrivés a cometre el crim que després va fer.
En tots els actes que comporten normalment fer mal a algú aquells qui han promogut o fet coses que han portat a l' acte de dolor o terrible, mai tenien ni consciència ni voluntat de que allò podia passar.
Jo recordo de jovenet que quan sorties de festa, en determinats grups d' amics hi havia una pressió social per que veguessis alcohol o et droguessis, si no erets considerat de segon nivell, o et relegaven del grup.
Els humans diria que funcionem així, creem casualitats i aprofitem les casualitats per produir i fomentar el mal en els altres, i lògicament després quan passa el mal, neguem que en el alfons nosaltres el desitjavem.
Rarament un humà reconeix que tenia mala intencions, al contrari aprofita la situació per fer-se la víctima i tornar a atacar al maltractat.
Comentaris