Hi ha molta gent que s' autoproclama líder, pensador. Líder d' opinió. Hi ha molta gent que es postula per liderar i col.laborar en projectes des del lideratge.
S' autoanomen portaveus, són tertulians en qualsevol lloc, volen fer sentir la seva veu. Sempre estan demanant la paraula a qualsevol lloc on van.
Ho veiem a qualsevol col.lectiu que hi ha gent que s' autoerigeix líder sense cap autorització dels demés i sense demostrar que ells tenen més dots de líder.
Quan un està amb un col.lectiu i vol expressar les seves idees, estaria bé que penses si el que dirà aporta alguna cosa als demés. Si ell té més capacitat que el que té el costat que pot ser té idees millor en aquell moment.
No estic parlant de l' actitut víctimista de callar per que els demés són més llestos, estic parlant de que cada persona hauria de saber i acceptar una mica el seu lloc en qualsevol situació. I si tinc el costat una persona que d' aquell tema en sap més que jo, doncs saber callar i donar més el temps els que en saben més.
És clar que tot necessitem protagonisme i que ens escoltin, i que ens mirin, però també necessitem escoltar i mirar i saber valorar quan podem aportar i quan no.
Penso que a les nostres societats hi ha moltíssima gent que és te per bueno savis del més alt nivell i no ho són pas.
I ho veiem continuament a molts col.lectius com sovint es fa fora i s' aparta a la gent més intel.ligent i en canvi els més pellisses acaben dirigint el cotarro. Veiem en tots els àmbits periodistes, líders polítics, etc. etc. que es pensen que són el sumsumcorda.
Comentaris