Quicrecquesere

  Bé en general la idea de Déu és una idea molt complicada i personal. I realment diria que en general almenys jo, no l'aprofundim massa.  Parlem com a Déu creador, em penso que era Spinoza qui va parlar d'un Déu creador.  Però clar no és el mateix, un deu creador, que crea el món i ja està; a un deu que segueix viu i existent de forma activa.  La pregunta és, es deu a tot arreu?, ho sap tot? Sap sobre cada àtom de la nostra experiència?   Per que si està en la nostra vida constantment, perque sofrim tant? per què som tan miserables? i entre cometes, fem tan el mal.  Per que no ens ajuda a sentir-nos millor, i ens ajuda a no fer caure en tantes actituds dolentes. 

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros. 

  Es parla de la unitat de l'esquerra Rufian, parla de que l'esquerra s'ha d'unir, per guanyar. Del que no parla és de millorar la qualitat de l'esquerre, que potser es un dels temes fonamentals més enllà d'estar units o no, el gran problema es el baix nivell de l'esquerra. 

   Forma part de la naturalesa humana creure que tenim la raó, que allò que diem i expliquem és com són les coses, fins aquí podríem dir que és lògic i raonable creu en el que un veu o pensa, creure en les pròpies anàlisis i pròpies conclusions.  Ara bé, el problema passa quan no donem resquici de dubta en el que opinem, afirmem, i valorem; perquè i si estem equivocats?  Un altre aspecte seria si directament afirmem i diem que les coses són tal qual diem, més enllà que creiem que són certes; simplement per el propi interés emocional. Jo dic tal cosa i m'és igual que sigui veritat o no, per què la dic per defensar uns interessos personals o col·lectius que vull defensar. Tots aquests processos de comportament personal són dinàmics i poden arribar a produir com sembla que passa, que molta gent  creu que sempre té raó en tot allò que diu i pensa.  Actuar així ve recolzat per gratificacions instantànies de no haver de demanar mai perdó, de no haver de reconèixe...

Avui dia, vivim en una societat, que té una tendència al narcicisme, egocentrisme, a la poca profundització de les temàtiques. I moltes realitats es maquillen amb paraules que sonen bé, boniques i ja per això la gent doncs les valora de forma exagerada, superflua.  Un exemple clar és el terme IA, o inteligència artificial, on molta gent sent aquest i ja té una especie d'orgasme intel.lectual i personal.  Un altre exemple es va veure amb la Covid, que no parava d' usar una terminologia cursi i narcicista ideal per que a la gent cursi quedés encantada i entusiasmada amb tot el que deia el sistema. Covid, Omicron, i moltes altres paraules que a la gent quan les deia la feien sentir important modernes, fantàstiques. Cursilades com grup de risc i moltes altres, que semblava que molta gent els hi encantes.    

  He de reconocer que no he visto la película, pero si he leído el contenido fundamental que transmite este película. Como muchas películas, transmite unos valores, y unas ideologías. Hasta ahi todo normal a lo mejor podríamos decir que admirable. La película creo que se estreno en el festival de San Sebastián y creo que al terminar hubo un estruendoso aplauso. Que aplaudia el publico? la película? El mensaje de la película? La valentía e inovación del mensaje de la película?  En fin podemos decir que almenos una parte significativa de la sociedad cree que es positivo el mensaje que transmite esta película. Y no solo positivo, si no inovador, esperanzador, valiente, amoroso y un largo etc. de virtudes.  Pues bien quiero decir que yo pienso absolutamente lo contrario de la película y sobretodo del contenido, sin haberla visto!! Pero sinceramente creo que ante la repitición incansable de colectivos y lecciones sobre sexualidad que nos dan, sabemos perfectamente lo que dice ...