És curiós que els funcionaris i mestres de l'escola pública, sempre o quasi sempre estan en peu de guerra.
Es queixen i reivindiquen, de moltes coses; tantes coses que gaire bé es fan difícil de resumir.
Les principals, podríem resumir, millors salaris, més personal, i menys burocràcia. I es queixen de la dificultat de l'escola actual amb l'arribada de tants nens estrangers, amb pocs coneixements de l'idioma.
Les queixes semblen les lideren els sindicats d'educació.
Respecte a aquesta qüestió de l'educació pública, és un tema delicat, podríem dir.
Delicat per qué és evident que l'educació és un dels temes fonamentals per que un pais funcioni i tingui futur. Si els nens no surten ben educats, el resultat del futur serà dolent.
Aquesta realitat social, aquesta conjuntura, és un dels motius per que el sector educatiu és tant important com a servei públic i social, però al mateix temps ens pot portar a un cert xantatge exercit pels professionals i els sindicats d' aquests col·lectius: o feu el que nosaltres volem i exigim o patireu vagues i patireu baixes, i patireu un mal treball, una poca implicació per part dels mestres i professors i fins i tot un cert boicot per que les coses surten malament.
Comentaris