Quicrecquesere

És curiós que els funcionaris i mestres de l'escola pública, sempre o quasi sempre estan en peu de guerra.  Es queixen i reivindiquen, de moltes coses; tantes coses que gaire bé es fan difícil de resumir.  Les principals, podríem resumir, millors salaris, més personal, i menys burocràcia. I es queixen de la dificultat de l'escola actual amb l'arribada de tants nens estrangers, amb pocs coneixements de l'idioma.  Les queixes semblen les lideren els sindicats d'educació.  Respecte a aquesta qüestió de l'educació pública, és un tema delicat, podríem dir.  Delicat per qué és evident que l'educació és un dels temes fonamentals per que un pais funcioni i tingui futur. Si els nens no surten ben educats, el resultat del futur serà dolent.  Aquesta realitat social, aquesta conjuntura, és un dels motius per que el sector educatiu és tant important com a servei públic i social, però al mateix temps ens pot portar a un cert xantatge exercit pels professionals i els sin...

  Bé en general la idea de Déu és una idea molt complicada i personal. I realment diria que en general almenys jo, no l'aprofundim massa.  Parlem com a Déu creador, em penso que era Spinoza qui va parlar d'un Déu creador.  Però clar no és el mateix, un deu creador, que crea el món i ja està; a un deu que segueix viu i existent de forma activa.  La pregunta és, es deu a tot arreu?, ho sap tot? Sap sobre cada àtom de la nostra experiència?   Per que si està en la nostra vida constantment, perque sofrim tant? per què som tan miserables? i entre cometes, fem tan el mal.  Per que no ens ajuda a sentir-nos millor, i ens ajuda a no fer caure en tantes actituds dolentes.