La interrelació amb els demés és més intensa i complexe del que pot ser a primer vista sembla.
Tota la nostre de ser i actuar és volguem o no marcada i definida per la nostre relació amb els demés, per molts motius variats, molts dels quals ni ens adonem que ens passen.
Quan anem pel carrer i ens creuem amb gent afectem i som afectats per les mirades dels altres, del que pensaran, o sentiran. Encara que sigui molt petit el que cada persona ens afecta i el que afectem a cada persona, però tot ens afecta.
Un no surt al carrer amb roba interior, a un no li agrada donar una mala imatge al carrer de fracassat, o de frustrat, o de deprimit, per tant ens importa el que pensaran els demés. Ho pensem o no ho pensem en general ens afecta l' entorn, vulguem o no volguem. Ja pel por al que diran, com també per aportar bon ambient a l' entorn social.
Els motius i les variables són moltes i variades. Hi ha gent que va pel carrer buscant que el mirin o que el trobin atractiu o interessant. O generar atracció sexual. Altres que surten amb pànic al carrer amb por de que els vegin.
Altres que surten pel carrer i volen demostrar que ells són lo més. Hi ha gent que quan et creues pel carrer sembla que vulguin demostrar - te que ells són lo més.
Els cotxes, les cases, la forma de conduir, continuament ens estem relacionan amb els demés expresant el que som i el que volem.
Evidentment no hi ha una regla de tres per definir un comportament extern amb un intern, si em maquillo es que vull agradar, si porto un super cotxe es que vull lluir. Lògicament els nostres actes no funciones ni es poden definir d' una forma extremament mecanica i simplista.
Però la relació del nostre mon intern, amb el nostre mon extern i el que fem i com ens comportem socialment existeix. Negar que no fem les coses en part en funció als demés és negar una part de la realitat.
Un si es compra un cotxe guapo, és por molts motius, personals i externs.
Comentaris