Salta al contingut principal

Tot depèn de tu ?

 Hi ha una moda actual, dincs la societat o alguns col.lectius social o d' algunes persones, que és la d' imposar la idea de que tot depen d' un mateix. 

Si no et va bé la vida, és per causa pròpia el responsable ets tú i únicament tú. La idea té una part interessant i constructiva per fomentar que les persones ens activem i ens responsablitzem de la pròpia i dels propis actes. 

Però aquesta filosofia que fomenta l ¡ esforç personal en una part, penso que no es bona per que culpavilitza i responsabilitza a les persones amb coses que no té responsablitat. Per que establir la responsablitat quan moltes vegades és dificil de discernir. 

Tampoc estic d' acord en fomentar aquesta idea i aquesta filosofia per que pressuposa que els humans hem de ser perfectes individualment que venim d un passat fantastic i que no arrastrem problemes del nostre passat tan familiar com col.lectiu i social.

A més a més pressuposa al meu entendre i penso que en aquest punt molta gent pensarà el contrari un cert narsicisme humà, jo soc lo mas, i ens allunya de la nostre naturalesa humana plena de debilitats constants que penso que és molt més real. La fantasia de l' homodeus, ens allunya d' on som i de que si som diria que en la majoria de casos, parlant del que un experimenta propiament amb la meva propia persona doncs em veig carregat de defectes i debilitats i veient al resta de la gent que penso que comparteixen la mateixa naturalesa. 

I ademés el tot depen de tu, ens limita i ens ailla tan d' ajudar als demés com de ser ajudats, i ens fa perdre plaers, coneixements, experiències, etc... 

Des que neixem necessitem dels altres, i des que neixem necessitem donar als altres, amputar la pròpia naturalesa humana ens fa enmalaltir i sofrir molt i sentir un sense sentit vital. 

Sens dubte i no volen entrar al debat de si existeix deu una, la premisa tot depen de tu presuposa la no existencia de deu, si creiem en deu o una energia superior o espiritualitat la premisa encara te menys sentit. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Estimar, ser estimat i odiar.

 Sempre hi ha excuses per justificar qualsevol cosa, i en general la gent volem negar la nostre part dolenta.  Un dels motius és que negant la nostre part dolenta podem seguir fent el mal.  En general per rivalitat volem el mal de l' altre.  Mirem algo tan poc trascendent com el futbol, quanta rivalitat hi ha entre els equips i entre els afeccionats, que tenen equips que estimen i equips que odien, no és una parodia de la vida? Un reflexe de la condició humana el futbol, per aixo te tan exit.  Estimem a un club, a un col.lectiu, ens sentim identificats a un col.lectiu, i tenim un enemic podem odiar a l equip rival.  Per tant el futbol dona amor, pertenencia, i odi, els tres ingredients més humans que hi ha. Podriem dir, estimar, ser estimat i odiar, l essencia humana.  Per aixo te exit el futbol. I la politica passa a ser algo semblant, estimem uns col.lectiu uns sentiments, ens sentim estimats i odiem al rival. 

20000 especies de abejas: el transito

  He de reconocer que no he visto la película, pero si he leído el contenido fundamental que transmite este película. Como muchas películas, transmite unos valores, y unas ideologías. Hasta ahi todo normal a lo mejor podríamos decir que admirable. La película creo que se estreno en el festival de San Sebastián y creo que al terminar hubo un estruendoso aplauso. Que aplaudia el publico? la película? El mensaje de la película? La valentía e inovación del mensaje de la película?  En fin podemos decir que almenos una parte significativa de la sociedad cree que es positivo el mensaje que transmite esta película. Y no solo positivo, si no inovador, esperanzador, valiente, amoroso y un largo etc. de virtudes.  Pues bien quiero decir que yo pienso absolutamente lo contrario de la película y sobretodo del contenido, sin haberla visto!! Pero sinceramente creo que ante la repitición incansable de colectivos y lecciones sobre sexualidad que nos dan, sabemos perfectamente lo que dice ...

Ets un masclista, criticar a les dones.

Les paraules no deixen de tenir una part de claredat i contundència amb una bona dosis de barreja i de dubtes. Avui en dia que et diguin masclista clarament té un significat molt clar, però el mateix temps genera també molts dubtes del sentit exacte que té, que te i del grau de veracitat.  Personalment puc confessar que personalment m' han acusat o titllat de masclista en moltes ocasions.  El curiós o jo trobo curiós, tu pots dir 100 coses positives de les dones, ara bé si un dius només una de negativa ja pots ser titllat de masclista. Fins i tot acusat per homes, que et diuen que certes opinions són masclistes per tant ets masclista.  La realitat si l' aprofundim deixa moltes incognites, perquè a efectes pràctics aquells o aquelles que ajuden als homes o a les dones amb bona voluntat des del sentiment, moltes vegades són dones i moltes vegades són homes.  Jo que he estat acusat moltes vegades de masclista tinc la sensació que he ajudat moltes més a vegades a dones q...