Passa al contingut principal

Tot depèn de tu ?

 Hi ha una moda actual, dincs la societat o alguns col.lectius social o d' algunes persones, que és la d' imposar la idea de que tot depen d' un mateix. 

Si no et va bé la vida, és per causa pròpia el responsable ets tú i únicament tú. La idea té una part interessant i constructiva per fomentar que les persones ens activem i ens responsablitzem de la pròpia i dels propis actes. 

Però aquesta filosofia que fomenta l ¡ esforç personal en una part, penso que no es bona per que culpavilitza i responsabilitza a les persones amb coses que no té responsablitat. Per que establir la responsablitat quan moltes vegades és dificil de discernir. 

Tampoc estic d' acord en fomentar aquesta idea i aquesta filosofia per que pressuposa que els humans hem de ser perfectes individualment que venim d un passat fantastic i que no arrastrem problemes del nostre passat tan familiar com col.lectiu i social.

A més a més pressuposa al meu entendre i penso que en aquest punt molta gent pensarà el contrari un cert narsicisme humà, jo soc lo mas, i ens allunya de la nostre naturalesa humana plena de debilitats constants que penso que és molt més real. La fantasia de l' homodeus, ens allunya d' on som i de que si som diria que en la majoria de casos, parlant del que un experimenta propiament amb la meva propia persona doncs em veig carregat de defectes i debilitats i veient al resta de la gent que penso que comparteixen la mateixa naturalesa. 

I ademés el tot depen de tu, ens limita i ens ailla tan d' ajudar als demés com de ser ajudats, i ens fa perdre plaers, coneixements, experiències, etc... 

Des que neixem necessitem dels altres, i des que neixem necessitem donar als altres, amputar la pròpia naturalesa humana ens fa enmalaltir i sofrir molt i sentir un sense sentit vital. 

Sens dubte i no volen entrar al debat de si existeix deu una, la premisa tot depen de tu presuposa la no existencia de deu, si creiem en deu o una energia superior o espiritualitat la premisa encara te menys sentit. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...