És curiós que molta gent diria que al mateix temps que defensa la discriminació la fomenta, per altre costat. Llavors em fa dubtar de si realment els interessa la discriminació o és una posse.
És molt curiós que els defensors de les injustícies, només defensin les injusticies quan ells se senten identificats a aquells col.lectius.
Aqui em sorgeixen vàries preguntes, quan un defensa a les víctimes d' una realitat, per què les defensa? Per cridar l' atenció i agafar protagonisme i adorar-se a un mateix dient mireu que bona persona sóc, o realment sent interès per les víctimes.
O bé remarca les víctimes per que el que en realitat li interessa és atacar als que considera culpables, per que com ell se sent del grup de les víctimes al final el que vol altre vegada és potenciar-se a ell mateix.
No és doncs un egocentrisme dissimulat?
No és una postura molt comuna fer-se el bo i identificar-se amb unes víctimes quan s' assemblen a un mateix i així poder afavorir-se un mateix?
Jo diria que mirem els països quan una víctima és del seu pais fan unes mostres de condol espectaculars, quan són d ' un altre país o d' una altre cultura apenes els interessa.
Però la malpensada meva és realment els preocupen les víctimes del propi pais com demostren? Jo crec que no.
Dels sentiments que es demostren quan passa una desgràcia m' en crec el deu per cent, el demés diria que es postureo i autopropoganda per quedar bé i ser acceptat pels demés i no ser discriminat pel col.lectiu, i guanyar prestigi.
En cada desgràcia que passa surt molta gent en les xarxes socials, defensant les víctimes, és real els sentiments que expressen? Jo crec que la majoria de vegades és fals, evidentment hi ha gent que sent la bondat, però la gent que sent alguna cosa de veritat no ho demostra ni vol fer-se publicitat.
No és que la gent sigui dolenta, si no que la gent bona en general no fa tant posicionament.
Comentaris