Passa al contingut principal

Ens ofenem. Cursos de com ofendres.

 Ofendres, fer-se l' ofès és una pràctica molt habitual a les nostres societats. Crec que seria un gran negoci fer cursos de com ofendre's i fer-se l' ofès. 

Fer-se l ' ofès de posse com actitut habitual és una forma d' acusar i atacar als altres, de desgastar i matxucar el que considerem adversari. 

Els ofesos veuen l' altre com un adversari, i es senten ells molt en perill. Fins a imaginar-se que aquest adversari que acusen és molt perillós i els vol liquidar. 

Mirem bé els partits polítics sempre estan ofesos amb el rival i es senten víctimes del partit opositor. És una fòrmula habitual de funcionar dels polítics. 

Sense validar la postura personal amb la realitat, al millor un partit està matxucant a l' oposició, però tot i així fa el paper de víctima publicament. 

Humanament en general funcionem a una capa superficial de la realitat, pensem i parlem molt però gaire bé sempre superficialment en els mateixos pensaments. 

Per tant si un mira els polítics els seus discursoso són com discs ratllats, van donant voltes sobre les mateixes idees continuament, i sobre els mateixos temes continuament sense aprofundir en moltes qüestions. 

Fer-se l' ofès és una postura que ens ajuda a enrocar-nos allí on ens interessa per no haver d' aprofundir més i mirar els nostres dolors i rencors que acumulem al llarg de la vida, les nostres males accions i responsablitats negatives, i les pròpies miseries personals i frustracions pròpies. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...