Passa al contingut principal

La formació de la nostre personalitat.

 Hi ha qui diu que tot bé de la nostre genètica, que estem determinats per la nostre genètica. Hi ha qui diu que la genètica determina gaire bé tot a les nostres vides. 

D' alguna manera estem en un percentatge molt gran determinats a patir enfermetats físiques i mentals basades en la nostres genètica. 

I la nostre personalitat d' on surt, per què una persona és optimista i treballadora, i una altre antipàtica i mandrosa? 

Per que som com som a nivell personal, és evident que estem marcats per la nostre biologia, pero l' entorn, la interacció amb l ' entorn ens ha anat definint. 

Hi ha nens molts petits que ja presenten actituts agressives a les guardèries, per què?

Com a ciutadà diguem-ne no expert en la matèria educativa em pregunto per que hi ha de ben petits podem tenir actitut agressives, o destructives, una diguem-ne preconicitat de la maldat. 

Ho saben el per què els mestres, educadors, psicòlegs per que passa això? 

Si passem tants anys a l' escola, i tants anys a casa amb els pares com pot ser que amb els anys acabem patint adiccions, o cometem actes destructius, o agafem depressions etc... 

Em pregunto que falla en tot aquest procés de la persona, o és que la naturalesa humana ja és molt procliu a caure en la desgràcia? 

Per què no tothom és una persona alegre, optimista, positiva, treballadora, solidària, per que tanta gent de la nostre societat no és així. 

Fallen els pares? Fallen les escoles? Falla l' entorn social? O és tot una mica? 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...