Una de les pràctiques més populars avui dia de la gent, és fer-se el bo. El bona persona. Avegades s' utilitza la paraula postureo.
Però bueno, molta gent és ven i dona per suposat en les relacions quotidianes, de que ells són superbons.
Aquesta actitut de mostrar-se continuament i demostrar que som bons als demés té moltes formes diferents seguint una mica l' actualitat i les modes socials.
Un clàssic la gent que va d' ideologies d' esquerres, jo soc d' esquerres et diuen, per tant es com si et diguessin que ells son bons solidaris i fantastics, per que son d ' esquerres. Aquesta es la forma que fan servir, no hi ha dubtes ni possiblitat de que no sigui aixi, ells son molt bones persones.
La realitat del conviure amb aquestes persones que diuen ser d' esquerres es que jo no veig que siguin tan bones persones.
El curiós és que les ideologies de dretes fan el mateix o algo molt semblant ells son bons precisament per dir que son de dretes i per que volen una societat d' ordre. La practica tambe et demostra que tan bones persones no son.
La pregunta que em faig, és realment la gent és tan bona com en general diu que és o dona entendre que és.
Caldria definir el que és ser bo, pero sense definir ho jo ja diria que la gent no es tan bona com diu.
Tothom tenim actitut bones, pero tambe dolentes, tenim i practiquem la bondat pero tambe tot el contrari, provoquem, odiem, fastiguejem, i som molt egoistes ben sovint.
En general molta gent es molt egoista, només pensa en el seu interes i els demés que els bonbin, ara aixo si a fer veure que som el contrari.
Jo no veig que a la societat en les petites coses la gent vagi a animar-se, a ajudar-se. etc. etc.
No veig aquesta actitut constructiva i solidaria en les petites coses del dia a dia.
Comentaris