És llegendària la cita de conèixers un mateix, al final un té la sensació que les cites amb els temps passen a tòpics que més que aportar a la idea que defensen acaben fent el contrari s' usen d' excusa i per fer veure que es compleixen i que s' hi creu però en canvi ningú se les aplica.
La cita de conèixers a un mateix és un cas clar, de cita que no es pràctica, molta gent avoga per l' autoconeixment i en canvi apenes el practiquem.
Hi ha una dificultat estructural en l' autoconeixement i és que nosaltres estem dins de nosaltres mateixos, i això és la més gran avantatge que tenim respecte a tothom per coneixerns a nosaltres.
Un altre aspecte a favor de poder coneixer' ns, és que nosaltres portem tota la vida dins nostre, vivint les successives etapes nostres, i les diferents experiències personals i socials que cada u hem viscut.
Ara bé com a principals protagonistes de nosaltres mateixos també tenim moltes desaventatges per poder autoconèixerns.
En primer lloc una cosa que he de confesar que personalment em fa molta ràbia, és el fet de que no podem anar a fer un cafè amb nosaltres mateixos. És més som la única persona al planeta que no podem anar a fer un cafè amb nosaltres mateixos, i qui diu un cafè diu conviure amb nosaltres mateixos.
No us agradaria anar a fer un viatge amb un doble teu durant quinze dies, i poder parlar amb el teu doble de moltes coses. Realment podríem apendre molt? Doncs jo diria que seria un dels millors aprenentatges vitals que podríem fer.
Un altre aspecte que perjudica el nostre autoconeixement és el fet d' haver tapat tantes i tantes coses doloroses del nostre passat. O que nosaltres les hem viscut de forma dolorosa, no tothom és igual, però si hi ha gent molt sensible, i en general diria que tots som molt afectats, és condició humana dels petits desaires de la vida. Ens afecta molt en general ja de petits, poca atenció, una mala cara.
A partir de la infancia cada ho ens anem construint les nostres històries de la nostre vida, al biaix amb la realitat, que amb el temps pot anar en augment ens pot fer molt mal com a persones. Per tant penso que exposar i revisar la pròpia història d ' una forma relaxada ens pot ajudar a anar readaptant el nostre puzzle personal, a posar ordre en la nostre història personal, a alliberar les ferides condensadas en la nostre psique, que segueixen expressant-se en el dia d' avui.
Creure que el passat no està en el nostre present, penso que és un error per que molt sovint hi és tot i que sembla que no hi sigui o fins i tot volem que no hi sigui, però quan més el volem enterrar més força agafa el passat. Lògicament estem enganxats al passat també amb lo bo, és a dir no només amb lo dolent si no que les coses bones del passat també hi estem per sort enganxats i ens marquen positivament en el present.
Comentaris