Primer de tot dir que és difícil parlar d' aquest tema des d' una visió idíl.lica i narcicista de la pròpia persona i del col.lectiu humà.
Segon punt, seria mirar el comportament humà al llarg de la història i veurem que almenys exteriorment és ple de comportaments col.lectius i individuals de maldat i abús.
La maldat, malícia, mala llet, és un tema diria que tabú.
D ' entrada és un tema que no agrada parlar, és una part de la vida i de les nostres personalitats o les dels nostres congèneres.
El llenguatge ens ajuda a definir la maldat o maldats, però tot i així personalment el trobo un terme molt confòs.
Jo diria que en realitat col.lectivament en general no ens hi parem massa a pensar-hi, hi passem sempre una mica a corracuita a pensar en el que est ben fet i el que no.
Però clar que fem una cosa que no estigui ben feta no vol pas dir que sigui maldat, maldat seria un pas més.
La maldat entraria més en l' apartat del plaer de fer mal a l' altre, d' humillar-lo de destruir-lo sense una lògica de guany o d' interés en fer-ho.
Lògicament hi ha nivells molt importants de fer mal, i d' intensionalitat de fer mal, que no se si sempre es corresponen.
Comentaris