Preguntar- te pel sentit de la vida diria que pot tenir un punt depriment per que ens recorda totes les misèries humanes que hem viscut i les que intuïm que ens queden per viure.
Pot ser a cada uns ens ressona diferent en funció de la nostre situació personal de felicitat o de dificultats.
Si tenim moltes dificultats pensar en el sentit de la vida ens pot quedar algo molt gros i difícil de mirar.
La pregunta és feixuga pot ser per que sembla una pregunta que inclou a tots els humans, parla de totes les vides.
La pregunta dóna la sensació o indueix a pensar que la vida ha de tenir un gran propòsit.
Podem plantejar-ho com molt petits sentits i farien un gran sentit?
En general la vida l' anem construïnt amb fases o projectes, casar-nos, tenir fills, la vida professional.
Tenim uns objectius segons les fases de la vida i així anem funcionant. Quan som joves, pensem en quina professió voldrem fer, en les amistats, viatges, etc. etc.
També complementem la pròpia vida personal, amb ideals ideòlogics o projectes col.lectius, aficions.
Hi ha qui s' apunta a un equip de futbol, altres a una associació d' excursionisme, corals, ongs. Tots d' alguna manera busquem donar sentit a la pròpia vida i a la dels altres, per que allò que triem moltes vegades per no dir sempre està relacionat amb els altres.
I lògicament també existeix la búsqueda trascendental, les religions, l' espiritualitat són uns aspecte importants de les nostres vides, per trobar o sentir allò que sentim que ens falta, o allò que sentim que ens realitza.
I les formes, i actituts humanes són molt variades i amb resultats molt desconeguts i diferents.
Comentaris