En general a molta gent ens agrada afirmar, i dir com són les coses. Jo diria que en general ho fem per demostrar lo importants que som.
Hi ha una buidor personal, un sense sentit enorme a les vides de les persones.
La buidor personal el sense sentit de la vida, diria que el patim tots d' alguna manera o quasi tots.
Aquesta sensació d' insignifacància personal que sentim, que la vida d' alguna manera ens diu quan mirem l' univers i l' existència humana. Aquesta fragilitat i circumstancialitat de cada persona.
Som fruit de tantes circumstància que sembla que siguem una butlleta de la loteria. Som fruit d' un ovul i un espermatozou que just va coincidir amb nosaltres, amb el dia que els nostres pares s' en van anar al llit i ves a saber en quines condicions personals i de parella i amb quines motivacions.
Tota aquesta sensació de buidor que forma de la condició humana si no ha estat omplerta i viscuda amb una infancia plena d' amor que ens ajudi i recolzi a omplir aquests buits amb una tendresa rebuda.
Si no és així, i diria que en la majoria de casos tots revem també molts pesos familiars, molta càrrega de problemes familiars no resolts, tenim una buidor i una motxila d' herència.
Fàcilment podem caure en la xuleria, en el jo, jo i jo. En buscar enèmics per superar tota aquesta frustració personal de la que estem atrapats.
Comentaris