Una actitut molt habitual en molta gent és veure constantment els defectes dels demés.
Hi ha una frase biblica ben famosa, de veure la palla en els altres i no veure la biga pròpia.
Aquesta frase podria ser un bon resum de tots els problemes humans de relació entre humans.
Veiem defectes en l ' altre tot el que fa malament. Sembla que gaudim avegades veien els defectes dels altres, els repetim, els diem en veu alta, els hi diem a la persona en qüestió. Tu ets així de defectuós i fas això malament.
Avegades fem confondre els defectes de la persona amb el valor personal de la persona. Tu fas això fatal, indirectament t' estic dient que et desprecio i que com a persona no vals res.
Moltes pares, mestres, entrenadors esportius desgraciadament fan això amb els seus fills o alumnes.
Però moltes vegades també companys de feina o de classe, amics, fan això.
En l´etapa escolar es parla de bullying, però en general passa en molts aspectes de la vida.
En la parella hi ha parelles que tota l' estona s' estan desvaloritzant una a l' altre.
Aquí sorgeixen varies preguntes, els defectes són reals? Mereixen tantes constatacions continues? Serveixen d' alguna cosa aquestes constatacions continues? El motiu és ajudar a l' altre persona a la qual es diu que tants defectes té? És un acte d' amor? O és un acte més haviat d' enveja?
O és un acte per treure' ns la rabia de les nostres frustracions personals i per valorit-zar-nos a nosaltres mateixos?
Comentaris