No escollim ser algú, ni nèixer, no escollim ser i existir en el nostre orígen. Més endavant amb els anys ja anem decidint que volem existir d' alguna manera.
Som fruit de les relacions dels nostres pares, de la relació personals que tenien entre ells, dels sentiments que sentien vers el futur nadó. La complexitat és gran i tot afecta al futur nadó i la formació de la seva personalitat.
De petits tenim una dinàmica personal en la qual decidim ben poca cosa i en canvi és l' època que s' esta forman les bases de la nostre personalitat. És evident que hi ha una base biològica i genètica, i l' entorn defineix quins gents i quina part de la nostre possiblitats com a ésser es potencien.
Que escollim de la nostra manera de ser fins els 5 anys i fins els 10 anys? Fins a quin punt som responsables de nosaltres mateixos i del que serem i farem?
De petites som pura necessitat física i afectiva, necessitem atencions, però es provable que també siguem i aportem molta energia allí on som. I es provable que els nadons més enllà del poc raciocini i consciència de si mateixos tinguin alguna intel.ligència emocional molt desenvolupada i especial que capti moltes més coses de les que aparentment creiem que capten.
Els pares sempre diuen té gana, té son quan ploren, pot ser són moltes altres coses que els passen.
Comentaris