Passa al contingut principal

Opinar o afirmar, vehemència.

Una forma de parlar comuna és la d' afirmar, sense deixar espai al dubte. Provablement aquesta actitut depen de moltes variables. 

Però jo diria que en general limita els debats i la comunicació entre les persones. 

Si ademés hi afegim vehemència encara la situació de comunicació entre les persones. 
Podem fer afirmacions categòriques tinguen força raó, però també les podem fer sense tenir raó. 

Ara bé des de l' afirmació categòrica o molt afirmativa és molt difícil crear espais de debat o de comunicació. 

De fet en molts temes els posicionaments tenen més un fons emocional que racional, per tant el més provable és que quan ens comuniquem amb els demés no ens entenguem i arrivin els piques o els malsentesos. 

En el moment que afirmem no deixem espai a l' altre per opinar. 

En el periodisme parlem d' articles d' opinió, quan en realitat semblen articles d' afirmació, el que diuen ells és lo que és. 

És evident que usar formules com jo opino que, o diria que,  avegades es pot fer farregós, però no estè de més diria posar aquestes formules de tant en tant per deixar espai a la possiblitat d' error i la possiblitat d' opinions diferents. 

Si jo afirmo amb molta categoritat pot ser és que tinc falta de confiança en el que dic, o pot ser és que el vull és imposar una idea sigui falsa o certa. 







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...