Salta al contingut principal

La societat majoritàreament àtea.

 Si fem cas a les estadístiques oficials la societat segueix creient en l' existència de Déu en general. 

Ara bé a la realitat social diria que predomina un ateísme socialment. 

Creure en Déu més haviat queda d' antiquat i de doctrinari. 

Hem passat d' una societat majoritàreament catòlica i creient a una societat entre atèu i altres creènces amb una o dues generacions. 

Entre la part que si creu que existeix Déu o l' esperit el queda  molt bé creure en tota mena d' espiritualitats mentre no sigui la Catòlica, és a dir hi ha una espècie d' anticatolicisme espiritual, déu catòlic no, espiritualitat si. 


Estic intentant fer una descripció de la realitat socialment que veig més enllà de judicis de quina sigui la meva opinió o creença personal. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Estimar, ser estimat i odiar.

 Sempre hi ha excuses per justificar qualsevol cosa, i en general la gent volem negar la nostre part dolenta.  Un dels motius és que negant la nostre part dolenta podem seguir fent el mal.  En general per rivalitat volem el mal de l' altre.  Mirem algo tan poc trascendent com el futbol, quanta rivalitat hi ha entre els equips i entre els afeccionats, que tenen equips que estimen i equips que odien, no és una parodia de la vida? Un reflexe de la condició humana el futbol, per aixo te tan exit.  Estimem a un club, a un col.lectiu, ens sentim identificats a un col.lectiu, i tenim un enemic podem odiar a l equip rival.  Per tant el futbol dona amor, pertenencia, i odi, els tres ingredients més humans que hi ha. Podriem dir, estimar, ser estimat i odiar, l essencia humana.  Per aixo te exit el futbol. I la politica passa a ser algo semblant, estimem uns col.lectiu uns sentiments, ens sentim estimats i odiem al rival. 

20000 especies de abejas: el transito

  He de reconocer que no he visto la película, pero si he leído el contenido fundamental que transmite este película. Como muchas películas, transmite unos valores, y unas ideologías. Hasta ahi todo normal a lo mejor podríamos decir que admirable. La película creo que se estreno en el festival de San Sebastián y creo que al terminar hubo un estruendoso aplauso. Que aplaudia el publico? la película? El mensaje de la película? La valentía e inovación del mensaje de la película?  En fin podemos decir que almenos una parte significativa de la sociedad cree que es positivo el mensaje que transmite esta película. Y no solo positivo, si no inovador, esperanzador, valiente, amoroso y un largo etc. de virtudes.  Pues bien quiero decir que yo pienso absolutamente lo contrario de la película y sobretodo del contenido, sin haberla visto!! Pero sinceramente creo que ante la repitición incansable de colectivos y lecciones sobre sexualidad que nos dan, sabemos perfectamente lo que dice ...

Ets un masclista, criticar a les dones.

Les paraules no deixen de tenir una part de claredat i contundència amb una bona dosis de barreja i de dubtes. Avui en dia que et diguin masclista clarament té un significat molt clar, però el mateix temps genera també molts dubtes del sentit exacte que té, que te i del grau de veracitat.  Personalment puc confessar que personalment m' han acusat o titllat de masclista en moltes ocasions.  El curiós o jo trobo curiós, tu pots dir 100 coses positives de les dones, ara bé si un dius només una de negativa ja pots ser titllat de masclista. Fins i tot acusat per homes, que et diuen que certes opinions són masclistes per tant ets masclista.  La realitat si l' aprofundim deixa moltes incognites, perquè a efectes pràctics aquells o aquelles que ajuden als homes o a les dones amb bona voluntat des del sentiment, moltes vegades són dones i moltes vegades són homes.  Jo que he estat acusat moltes vegades de masclista tinc la sensació que he ajudat moltes més a vegades a dones q...