Passa al contingut principal

Gaudir dels èxits dels demés.

 Parlem d' una societat hedonista que vol gaudir.  I un dels motius per gaudir és del benestar i dels èxits i virtuts dels demés.

Recordo quan era jove que jugant a futbol al barri sempre jugava un senyor que animava i felicitava a qualsevol jugador per fer una bona jugada fos del seu equip o fos de l' equip rival. No puc amagar la simpatia i el carinyo que generava aquest senyor en general a tothom. Feia sentir bé a tothom i tothom li tornava carinyo quan l ' oportunitat ho permetia. 

En general un veu a la gent molt aïllada d' ella mateixa, i els èxits dels demés és una bona font de gaudi. Si només guadim de quan alguna cosa ens beneficii directament a nosaltres perdem moltes oportunitats de gaudir i d' estimar als demés.

En general gaudim poc dels èxits  i les virtuts dels demés, sentim molt sovint competència, enveja, i animadversió els èxits que no ens beneficien directament. 

Aquesta forma de sentir, ens limita i ens crea ansietats i frustracions gratuites i ens fa perdre l' oportunitat d' estar alegres i gaudir de les coses bones i boniques que fan els demés.

Perdem l' oportunitat d' apendre d' allò que fan bé els altres. 

Ens aïllem nosaltres mateixos i aïllem als demés de la satisfacció de compartir un èxit conjunt i de sentir-se estimat i valorat. Sovint fem just al contrari. 





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...