La sensació general és que la matèria, l' espai, el temps són realitats indiscutibles per què la percepció humana així ens ho transmet.
Percebem la matèria, percebem l' espai, per això no dubtem a dir que són universals i científicament reals.
La ciència és aquell coneixement més real per que es basa en les lleis universals de les realitats comprovables i experimentables.
Ara bé quan analitzem amb profunditat qualsevol realitat científica d' una forma exaustiva ens donem que la majoria de lleis sempre fallen per algún lloc és a dir que allò que entenem per científic és quasi ciència.
La matèria és matèria en canvi quan l' estudiem en profunditat sembla més haviat que la matèria no és realment matèria i que la matèria com a tal no existeixi i sigui més haviat una percepció humana.
I que són les percepcions humanes? La consciència humanes? Sabem que són i es poden demostrar científicament? Doncs tampoc.
Evidentment lo escrit no canvia massa la realitat, només voldria qüestionar la fe i la creença en la ciència com a fets tant i tant clars i eines tan eficàces i verídiques per entendre la realitat.
Comentaris