De petitons ens ensenyen moltes coses, però entre elles algunes pot ser ens perjudiquen més que ens aporten.
De totes formes jo diria que més haviat hi ha un buit en el que és apendre a mirar el que sentim, apendre a sentir el que sentim.
No ens eduquen en l' experència de sentir el que sentim. Una de les coses més bàsiques i fonamentals de l' ésser humà.
Pot ser allò més básic que com a persones ens pot ajudar a ser persones.
Sentir i intentar ser conscient del que un sent és un bon marrón quan moltes vegades no és una experiència meravellosa.
Però com tot coneixement requereix una pràctica, una teoria, una experiència i això la majoria de persones no ho hem viscut.
Ni els nostres pares ni a les escoles ens ensenyen a preguntar-nos que sentim i com ens sentim ja des de ben petits. Si és cert que sempre hi ha excepcions i alguns pares o mestres ens ensenyen a fer-ho però no és l' habitual.
Així és molt provable tal com passa que l' educació actual genera tot una sèrie de mancances personals que en l' adolescència i l' edat adulta passen factura.
Comentaris