En les relacions humanes, hi ha gent que sempre s' enfada per qualsevol cosa, i s' ofèn per qualsevol cosa.
És més jo diria que el volen és ofendre's. Pot ser no conscientment, però inconscientment sembla que estiguin buscant que passi qualsevol cosa per ofendre's.
Ofendre's és una forma de que l' altre es senti malament, per un cantó i de que l ' altre senti que et té que compensar i fer un favor per l' altre.
Però hi ha diria que hi ha un cert plaer en destruir a l' altre, un sadisme del qual en general no en som conscients. Ens fa plaer matxacar l' altre és cert? Lògicament ens costa molt veure i reconèixer que actuem així si es actuem així.
Llavors en general inventem i creem noves històries tornant a culpar i criminalitzar a l' altre, l' orgull no ens deixa acceptar les pròpies mancances i actuacions baixes, si a més ens sentim superior a l' altre o sentim enveja per l ' altre encara ens costa més reconèixer el nostre sadisme.
Lògicament l' actuació interna no es pot demostrar, la intencionalitat no hi ha cap aparell que pugui mesurar-la. Ni podem entrar dins el servei del nostre veí en prou feines podem saber el que passa pel nostre.
També és ofendre's és una forma de vendre als altres i a nosaltres mateixos lo bons que som nosaltres i lo fantàstics que som que nosaltres ens portem molt bé i som molt bons i els demés ens ofenen i ens ataquen per aquest fet, per que ens envegen.
I al final la realitat podem capgirar al món alrevés, el que enveja acaba acusant a l' envejat de que l ' envejat és qui l ' enveja.
Comentaris