Salta al contingut principal

Justificar el que sentim.

 Quan un miri un debat o una discussió des de fora, on s' explica el que ha passat, el per que de les coses, és curiós primer que tanta gent afirma conclusions contràries. 

Un mira l' explicació d' un fet humà, ja sigui una relació de parella, o conflicte entre amics, o companys de feina, o entre diferents polítics malauradament uns arriven a conclusions contràries a l' altre sobre el mateix fet, la qual cosa si la metafísica no enganya no pot ser certa.  

El curiós és que d' un fet general en tots els petits fets en dispusta tothom els d' un grup ho interpreten cap un cantó i els de que pensen diferent tot cap a l' altre. 

Ho veiem molt en política, o en el futbol , o en les guerres. Cada part interpreta cada fet a favor seu tirant cap al seu benefici i afegint culpa a l' altre part. 

Un pais demonitza el vei, i en canvi en ell es tira moltes floretes. El pais oposat fa el mateix però a l ' inrevés ells són els bons i els altres els enemics i els malvats. 

No serà doncs que les persones usem el raonament i la raò de forma que quadri amb allò emocional on volem arrivar? 

Per exemple si detesto un equip de futbol em passo el dia enumerant tot el dolent que fa aquest equip sigui cert o no cert, sigui exagerat o no. 

I així ho fem en tots els àmbits si no per que hi hagut i hi ha tants conflictes i guerres entre les persones? 

De cada cosa que passa hi ha tantes variables, hi ha tantes experiències i coses que han passat relacionades amb qualsevol conflicte que si escollim aquelles que ens porten a pensar allò que desitgem sempre podrem concloure allò que previament voliem concloure. 

Un exemple clar és els dels polítics que viuen la realitat amb clara tendenciositat. Lo que fant ells està molt bé i en canvi l ' oposició és el dimoni. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ets un masclista, criticar a les dones.

Les paraules no deixen de tenir una part de claredat i contundència amb una bona dosis de barreja i de dubtes. Avui en dia que et diguin masclista clarament té un significat molt clar, però el mateix temps genera també molts dubtes del sentit exacte que té, que te i del grau de veracitat.  Personalment puc confessar que personalment m' han acusat o titllat de masclista en moltes ocasions.  El curiós o jo trobo curiós, tu pots dir 100 coses positives de les dones, ara bé si un dius només una de negativa ja pots ser titllat de masclista. Fins i tot acusat per homes, que et diuen que certes opinions són masclistes per tant ets masclista.  La realitat si l' aprofundim deixa moltes incognites, perquè a efectes pràctics aquells o aquelles que ajuden als homes o a les dones amb bona voluntat des del sentiment, moltes vegades són dones i moltes vegades són homes.  Jo que he estat acusat moltes vegades de masclista tinc la sensació que he ajudat moltes més a vegades a dones q...

Feminisme, woke i gent jove.

 Diuen les feministes que allí on s' ha d'incidir en el feminisme és en l' educació dels més joves, per assegurar una igualtat futura i un respecte a la dona. La situació actual és que en moltes aules es fan xerrades i es dona coneixement d'aquestes suposades injusticies i discriminació de la dona al llarg de la història. Però al mateix temps molts joves masculins estan cansats de la reivindicació continua del sector femení i la culpabilització continua dels homes de totes les coses i discriminacions passades, hagin o no hagin existit.  La realitat és que el masclisme o el feminisme ha creat molts conflictes de convivències entre els més joves, per una suposada o real igualtat entre generes.  El primer aspecte és que el cert el feminisme no aconsegueix convèncer a molts adults dels seus paràmetres i criteris, tinc o no tinguin raó. Per tant em sembla un cert ús d' abús de poder que els mestres amb la seva posició de poder vulguin imposar als més joves tota una sèrie...

20000 especies de abejas: el transito

  He de reconocer que no he visto la película, pero si he leído el contenido fundamental que transmite este película. Como muchas películas, transmite unos valores, y unas ideologías. Hasta ahi todo normal a lo mejor podríamos decir que admirable. La película creo que se estreno en el festival de San Sebastián y creo que al terminar hubo un estruendoso aplauso. Que aplaudia el publico? la película? El mensaje de la película? La valentía e inovación del mensaje de la película?  En fin podemos decir que almenos una parte significativa de la sociedad cree que es positivo el mensaje que transmite esta película. Y no solo positivo, si no inovador, esperanzador, valiente, amoroso y un largo etc. de virtudes.  Pues bien quiero decir que yo pienso absolutamente lo contrario de la película y sobretodo del contenido, sin haberla visto!! Pero sinceramente creo que ante la repitición incansable de colectivos y lecciones sobre sexualidad que nos dan, sabemos perfectamente lo que dice ...