En una conversa de bar entre un grup d' homes va sorgir el tema de les noves masculinitats, el tema de l' identitat sexual.
La prespectiva general era que els temps actuals estaven canviant i que ens havíem d' adaptar a les noves realitats.
Diguem-ne que els consens era que s' ha de respectar la identitat sexual de cada persona i que cada persona faci el que ell senti.
Aprofondin en aquesta idea i seguint el fil d' aquest argument deixa a entendre, que si un nen vol ser nena o a l' inreves doncs endavant no passa res i se li ha de respectar. Si algú es vol canviar de sexe doncs endavant també se la de recolzar.
Aquesta era la postura general dels participants a tertulia.
Ara bé la primera pregunta que em va sorgir d' aquesta visió general, és preguntar que vol dir sentir-se home o dona. Com sap un que se sent home o que se sent dona. I que és sentir-se dona o sentir-se home, per que aquest és l' eix fonamental de l' identitat sexual tal com estem parlant entenc.
Fins i tot hi ha la possiblitat de que hi ha gent que es sent les dues alternativament o fins i tot simultaneament. Un es pregunta com es poden sentir totes aquestes i com un pot entendre tant aquests sentiments.
A partir d ' aqui un arriva a la conclusió que la identitat sexual diguem-ne personal no és una cosa científica ni biològica. Sentir-se home o dona seria en aquest cas algo emocional, subjectiu de cada persona, però en cap cas una realitat cientifica o biològica.
O que la gent ens expliqui que vol dir sentir-se home o sentir-se dona, per que molt no ho sabem.
Per que si entrem en l' esquema per sentir o pel que sentim, ens podríem sentir tots i cada un moltíssimes coses diferents i imaginatives.
Sortia dins la conversa que passava si algú es sentia que era Napoleón, o si algú es sentia que era un animal o mil coses diferents.
Que jo sapiga les persones se senten persones i la identitat sexual que tenen no és en general un sentiment independent a la persona. Aquells que ho senten així estaria bé que ens ho expliquessin.
Comentaris