Salta al contingut principal

El marc públic de treball.

El marc públic de treball per molta gent és un avenç social. Per molta gent representa un sistema de drets legítims dels treballadors públics. 
Sens dubta la cobertura legal així ho afirma. Ela drets jurídics dels funcionaris públics són indestructibles. 
Recolzats per una normativa legal i un sistema judicial, inplacable a favor i la defensa dels drets dels treballadors públics. 

Recordem però que els sistema judicial és format també per funcionaris públics, per tant podem dir que són un àrbit una mica parcial de la causa pública amb els perills que això comporta de defensar en excés i de forma abusiva actituts públics que perjudiquen a la societat. 

Al final un té la sensació d' un cert corporativisme, i avegades amb tins fins i tot una mica obscurs i punts mafiosos de la cosa pública endogàmica i nepotista. I certament una estructura infranquejable, amb uns privilegis sovint abusius d' una part de funcionaris. 

Un model laboral rígid, on els treballadors tenen plaça assegurada, on cobren independentment del seu rendiment i esforç i resultats. On no es pot rescindir els contractes, on no hi ha apenes control de l' eficàcia de les tasques. On no hi ha premis a la iniciativa i a la innovació. Crec que és un mal marc laboral. 

Per tant de facto els treballadors públics són propietaris privats de les seves places de treball públiques. Per tant molts d' ells es senten propietaris privats dels seus llocs de treball. Tan és així que alguns han arrivat a col.locar de forma fraudulenta a familiars en els mateixos llocs. I alguns funcionaris no només es consideren propietaris de les seves places si no també de l' activitat pública que exerceixen. I per tant consideren que moltes activitats públiques passen a estar d' alguna manera en mans privades i propietat privada. Per que per exemple l' educació pública i la sanitat pública sembla que siguin propietat dels treballadors públics. 

Ho veiem per que exerceixen el poder de forma autònoma com si el resta de ciutadants no tinguessim res a dir ni a opinar de com es realitzen aquests sectors, en teoria segons el model que estem els propietaris de la cosa pública som tots els ciutadants no només ells. Ells fan i desfan a la seva. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ets un masclista, criticar a les dones.

Les paraules no deixen de tenir una part de claredat i contundència amb una bona dosis de barreja i de dubtes. Avui en dia que et diguin masclista clarament té un significat molt clar, però el mateix temps genera també molts dubtes del sentit exacte que té, que te i del grau de veracitat.  Personalment puc confessar que personalment m' han acusat o titllat de masclista en moltes ocasions.  El curiós o jo trobo curiós, tu pots dir 100 coses positives de les dones, ara bé si un dius només una de negativa ja pots ser titllat de masclista. Fins i tot acusat per homes, que et diuen que certes opinions són masclistes per tant ets masclista.  La realitat si l' aprofundim deixa moltes incognites, perquè a efectes pràctics aquells o aquelles que ajuden als homes o a les dones amb bona voluntat des del sentiment, moltes vegades són dones i moltes vegades són homes.  Jo que he estat acusat moltes vegades de masclista tinc la sensació que he ajudat moltes més a vegades a dones q...

Feminisme, woke i gent jove.

 Diuen les feministes que allí on s' ha d'incidir en el feminisme és en l' educació dels més joves, per assegurar una igualtat futura i un respecte a la dona. La situació actual és que en moltes aules es fan xerrades i es dona coneixement d'aquestes suposades injusticies i discriminació de la dona al llarg de la història. Però al mateix temps molts joves masculins estan cansats de la reivindicació continua del sector femení i la culpabilització continua dels homes de totes les coses i discriminacions passades, hagin o no hagin existit.  La realitat és que el masclisme o el feminisme ha creat molts conflictes de convivències entre els més joves, per una suposada o real igualtat entre generes.  El primer aspecte és que el cert el feminisme no aconsegueix convèncer a molts adults dels seus paràmetres i criteris, tinc o no tinguin raó. Per tant em sembla un cert ús d' abús de poder que els mestres amb la seva posició de poder vulguin imposar als més joves tota una sèrie...

20000 especies de abejas: el transito

  He de reconocer que no he visto la película, pero si he leído el contenido fundamental que transmite este película. Como muchas películas, transmite unos valores, y unas ideologías. Hasta ahi todo normal a lo mejor podríamos decir que admirable. La película creo que se estreno en el festival de San Sebastián y creo que al terminar hubo un estruendoso aplauso. Que aplaudia el publico? la película? El mensaje de la película? La valentía e inovación del mensaje de la película?  En fin podemos decir que almenos una parte significativa de la sociedad cree que es positivo el mensaje que transmite esta película. Y no solo positivo, si no inovador, esperanzador, valiente, amoroso y un largo etc. de virtudes.  Pues bien quiero decir que yo pienso absolutamente lo contrario de la película y sobretodo del contenido, sin haberla visto!! Pero sinceramente creo que ante la repitición incansable de colectivos y lecciones sobre sexualidad que nos dan, sabemos perfectamente lo que dice ...