Passa al contingut principal

La sacrosanta unitat d' espanya.

 Espanya és un pais divers i variat, on conviuen els que volen la unió política del país i els que volen que el país es divideixi en diferents territoris, és a dir països. 

Aquesta situació genera un continua tensió i desgast social. Ni ens els separatistes aconsegueixen el seu objectiu, ni els unionistes deixen de gastar recursos per tal de mantenir la unitat d' Espanya més enllà de l' àmbit que jo entenc democratic. 

Ser independentista no és il.legal però en canvi dur-la a pràctica pel que el meu entendre seria la lògica democràtica no és legal. 

Convocar un referendum a les regions independentistes està terminanment prohibit sota pena de presó.

Decidir la independència de forma unilateral per part dels parlaments regionalistes també és condemnat sota pena de presó i a més a més comportaria la intervenció militar del govern central. 

Podem dir doncs que Espanya és un pais unit no des de la llibertat dels seus diferents pobles i regions, si no que és unit manu judiciali i mani militari. Per molts, per els que actuen així ells consideren que estem units de forma lliure i de forma democràtica. Per què segons ells per vies legals es pot assolir la independència reformant la constitució.

Ara bé denegar el dret d' una part a unir-se o separar-se del conjunt no sé si es massa democràtic, jo diria que no, des d' aquesta prespectiva la majoria d' estats que s' han independitza't mai ho podrien fer si una part majoritària de la regió dominant no ho vol. 

Aquesta postura poc sensata humanament comporta que durant segles els humans estiguem fen guerres i que la mentalitat imperialista de moltes persones i col.lectius sigui la dominant en el planeta terra provocant guerres, morts, destruccions i sofriments. 

Per tant qualsevol postura de forma intransigent a tota costa a favor de la unitat o de la separació provoca violència i guerres i destrucció de la vida de les persones. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...