Fent un paral.lelisme de la personalitat comparada amb el funcionament d' un ordenador.
Les persones tenim una part física que sería el nostre hardware i una part emocional i mental que seria el software.
El hardware és el cos, l' exterior és fàcil de veure, l' interior físic i els processos metábòlics ja no és tan fàcil de veure.
Per altre cantó tenim un software que usa el hardware per poder funcionar. Pensaments, i sentiments, memòria es mesclen en la formació de la nostre personalitat.
Que ens fa ser com som? Per que hi ha gent que és feliça i d' altre no?
El nostre software personal funciona més enllà de la nostre voluntat, si no tots seríem perfectes i feliços i faríem només coses bones.
Si un és com és no pot per molt que vulgui a curt plaç canviar-se, a l' instant canviar la personalitat i les seves vivències interiors i exteriors.
Comentaris