Anar a fer mal els altres no té per que ser anar a fer molt mal. Simplemente és anar perjudicar a l' altre amb petites coses. Però el fet, la intenció que hi ha fonamental és perjudicar a l' altre.
I en general es fa de forma camuflada i dissimulada, i no reconeguda. Si es posa sobre la taula en general la reacció de la persona descoberta serà de molta ira. Com pots insinuar això?
La necessitat humana de fer mal d' on surt?
De fet es pot veure al llarg de la història en els numerosos actes que fan mal i sempre hi ha una excusa o justificació.
Si mirem l' esport competitiu, forma part de l' esport guanyar però implica derrotar a l' altre torna haver la sospita de que gaudim i disfrutem fent mal o perjudicant a l' altre.
Matxucar, criticar, perjudicar, acossar-lo ens agrada i ens motiva. Perquè? Per enveja, consol?
Comentaris