Salta al contingut principal

Formes de mentir i manipular.

 La mentida està en teoria socialment molt mal vista. Dir -li a algú mentider pot ser una de les majors ofenses que se li pot dir a una persona i generar una fort enfado, fins i tot portar a la violència. 

Si ofen molt acusar a algú de mentider per que és? Per que realment considerem que la mentida és una cosa molt dolenta? O per que socialment es considera una cosa molt dolenta? O per que tenim por de que si som considerats mentiders podem ser exclosos socialment, perdre molt del prestigi personal i professional. Podem arrivar a perdre molts diners? 

De fet acusar als poderosos de que menteixen al llarg de la història ha sigut una bona causa per castigar-los. I acusar de mentider ha sigut una bona font per comdemnar a algu. 

Però mentir diria que entenem el terme en general on darrera hi ha una voluntat de no dir la veritat i així perjudicar a l' altre i treure' n algún benefici propi. 

La realitat humana i l' experiència humanes són de tal quantitat i variabilitat que usant els fets que un l' interessi, triats amb mala fe un pot construir autèntiques mentides argumentals. 

O aquelles persones que continuament estan fen propaganda d' ells mateixos, en realitats però al final el que fan es tergiversar la pròpia realitat personal per que només escullen allò que els fa quedar bé i ho analitzen i ho plantegen de la forma que més propaganda o més bé els fa quedar. 

Afirmar coses que no són certes sense coneixement de causa, és mentir? Si jo dono una explicació d' algu i es falsa, he mentit? O només m' he equivocat? No tenia intenció de mentir però el que he afirmat no era cert. 

Afirmar coses o negar-les sense tenir una base sòlida de coneixement de causa és mentir? 

Dir una cosa i després dir que no l' has dita és mentir? 

I fins a quin punt les persones som conscients de que actuem així o ho fem per rutines aplicades durant tant i tant de temps. 






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ets un masclista, criticar a les dones.

Les paraules no deixen de tenir una part de claredat i contundència amb una bona dosis de barreja i de dubtes. Avui en dia que et diguin masclista clarament té un significat molt clar, però el mateix temps genera també molts dubtes del sentit exacte que té, que te i del grau de veracitat.  Personalment puc confessar que personalment m' han acusat o titllat de masclista en moltes ocasions.  El curiós o jo trobo curiós, tu pots dir 100 coses positives de les dones, ara bé si un dius només una de negativa ja pots ser titllat de masclista. Fins i tot acusat per homes, que et diuen que certes opinions són masclistes per tant ets masclista.  La realitat si l' aprofundim deixa moltes incognites, perquè a efectes pràctics aquells o aquelles que ajuden als homes o a les dones amb bona voluntat des del sentiment, moltes vegades són dones i moltes vegades són homes.  Jo que he estat acusat moltes vegades de masclista tinc la sensació que he ajudat moltes més a vegades a dones q...

Feminisme, woke i gent jove.

 Diuen les feministes que allí on s' ha d'incidir en el feminisme és en l' educació dels més joves, per assegurar una igualtat futura i un respecte a la dona. La situació actual és que en moltes aules es fan xerrades i es dona coneixement d'aquestes suposades injusticies i discriminació de la dona al llarg de la història. Però al mateix temps molts joves masculins estan cansats de la reivindicació continua del sector femení i la culpabilització continua dels homes de totes les coses i discriminacions passades, hagin o no hagin existit.  La realitat és que el masclisme o el feminisme ha creat molts conflictes de convivències entre els més joves, per una suposada o real igualtat entre generes.  El primer aspecte és que el cert el feminisme no aconsegueix convèncer a molts adults dels seus paràmetres i criteris, tinc o no tinguin raó. Per tant em sembla un cert ús d' abús de poder que els mestres amb la seva posició de poder vulguin imposar als més joves tota una sèrie...

20000 especies de abejas: el transito

  He de reconocer que no he visto la película, pero si he leído el contenido fundamental que transmite este película. Como muchas películas, transmite unos valores, y unas ideologías. Hasta ahi todo normal a lo mejor podríamos decir que admirable. La película creo que se estreno en el festival de San Sebastián y creo que al terminar hubo un estruendoso aplauso. Que aplaudia el publico? la película? El mensaje de la película? La valentía e inovación del mensaje de la película?  En fin podemos decir que almenos una parte significativa de la sociedad cree que es positivo el mensaje que transmite esta película. Y no solo positivo, si no inovador, esperanzador, valiente, amoroso y un largo etc. de virtudes.  Pues bien quiero decir que yo pienso absolutamente lo contrario de la película y sobretodo del contenido, sin haberla visto!! Pero sinceramente creo que ante la repitición incansable de colectivos y lecciones sobre sexualidad que nos dan, sabemos perfectamente lo que dice ...