Passa al contingut principal

L' enveja tema tabú.

 L` enveja, és una experiència humana dificil de definir. En general és un sentiment contra un altre, és a dir de ràbia, de tirria, contra l ' altre per un motiu que l ' altre li passa i nosaltres voldrìem per nosaltres. 

Diria que a més a mñes al fet de tenir molt mala prensa social, costa molt reconèixer que en tenim i sentim. 

De petitets diria que ja sentim l' enveja i provablement l' enveja neix en una barreja de sensació de carència i de desig. 

L' altre dia anava pel carrer i just em vaig creuar amb una mare que renyava la seva filla per que s' havia posat entre mig de la mare i el carrito de bebe que portava. La mare la va renyar de forma diguem-ne no massa comprensiva, com si la nena hagués fet una cosa molt estúpida. La mare no va entendre que el que volia la nena petita és que li fessin més cas, i provablement en la nena petita al veure que no li feien cas en comptes de criticar a la seva mare estimada i adorada deuria sentir de forma molt inconscient els primers mal sentiments contra el seu germanet petit, el bebe petit. 

Per tant aquesta nena sentia carència i desig, pot ser que això sigui la base del sentiment d' enveja? Pot ser que a partir d' aqui la nena culpi al seu germà de que li roba el carinyo de la mare, allò que desitja i per això l ' enveja? 

Molts pares parlen i veuen com els seus fills es barallen i senten enveja entre ells per captar l' atenció dels pares. 

Al néixer un germa nou els anteriors veuen com es disminueixen les atencions que rebien, els plaers que gaudien, la relació que gaudien. 

De petits necessitem una relació personal propera amb els pares en especial amb la mare, i si no sentim carència, forma part de la naturalesa humana, som necessitadors i sentim carència. 

Quan no sentim aquesta escalfor especialment materna ens sentim desvalguts i a partir d' aquesta sensació comencem inconscientment a buscar culpables en aquells que si que creiem que tenen allò que nosaltres desitgem. 

Per tant el sentiment d' enveja si l' acceptem ens pot ajudar a conèixens allò que som i anelhem i molt provablement l' enveja desapereixarà amb el temps i ens anirem sentint millor. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...