Salta al contingut principal

L' enveja tema tabú.

 L` enveja, és una experiència humana dificil de definir. En general és un sentiment contra un altre, és a dir de ràbia, de tirria, contra l ' altre per un motiu que l ' altre li passa i nosaltres voldrìem per nosaltres. 

Diria que a més a mñes al fet de tenir molt mala prensa social, costa molt reconèixer que en tenim i sentim. 

De petitets diria que ja sentim l' enveja i provablement l' enveja neix en una barreja de sensació de carència i de desig. 

L' altre dia anava pel carrer i just em vaig creuar amb una mare que renyava la seva filla per que s' havia posat entre mig de la mare i el carrito de bebe que portava. La mare la va renyar de forma diguem-ne no massa comprensiva, com si la nena hagués fet una cosa molt estúpida. La mare no va entendre que el que volia la nena petita és que li fessin més cas, i provablement en la nena petita al veure que no li feien cas en comptes de criticar a la seva mare estimada i adorada deuria sentir de forma molt inconscient els primers mal sentiments contra el seu germanet petit, el bebe petit. 

Per tant aquesta nena sentia carència i desig, pot ser que això sigui la base del sentiment d' enveja? Pot ser que a partir d' aqui la nena culpi al seu germà de que li roba el carinyo de la mare, allò que desitja i per això l ' enveja? 

Molts pares parlen i veuen com els seus fills es barallen i senten enveja entre ells per captar l' atenció dels pares. 

Al néixer un germa nou els anteriors veuen com es disminueixen les atencions que rebien, els plaers que gaudien, la relació que gaudien. 

De petits necessitem una relació personal propera amb els pares en especial amb la mare, i si no sentim carència, forma part de la naturalesa humana, som necessitadors i sentim carència. 

Quan no sentim aquesta escalfor especialment materna ens sentim desvalguts i a partir d' aquesta sensació comencem inconscientment a buscar culpables en aquells que si que creiem que tenen allò que nosaltres desitgem. 

Per tant el sentiment d' enveja si l' acceptem ens pot ajudar a conèixens allò que som i anelhem i molt provablement l' enveja desapereixarà amb el temps i ens anirem sentint millor. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ets un masclista, criticar a les dones.

Les paraules no deixen de tenir una part de claredat i contundència amb una bona dosis de barreja i de dubtes. Avui en dia que et diguin masclista clarament té un significat molt clar, però el mateix temps genera també molts dubtes del sentit exacte que té, que te i del grau de veracitat.  Personalment puc confessar que personalment m' han acusat o titllat de masclista en moltes ocasions.  El curiós o jo trobo curiós, tu pots dir 100 coses positives de les dones, ara bé si un dius només una de negativa ja pots ser titllat de masclista. Fins i tot acusat per homes, que et diuen que certes opinions són masclistes per tant ets masclista.  La realitat si l' aprofundim deixa moltes incognites, perquè a efectes pràctics aquells o aquelles que ajuden als homes o a les dones amb bona voluntat des del sentiment, moltes vegades són dones i moltes vegades són homes.  Jo que he estat acusat moltes vegades de masclista tinc la sensació que he ajudat moltes més a vegades a dones q...

Feminisme, woke i gent jove.

 Diuen les feministes que allí on s' ha d'incidir en el feminisme és en l' educació dels més joves, per assegurar una igualtat futura i un respecte a la dona. La situació actual és que en moltes aules es fan xerrades i es dona coneixement d'aquestes suposades injusticies i discriminació de la dona al llarg de la història. Però al mateix temps molts joves masculins estan cansats de la reivindicació continua del sector femení i la culpabilització continua dels homes de totes les coses i discriminacions passades, hagin o no hagin existit.  La realitat és que el masclisme o el feminisme ha creat molts conflictes de convivències entre els més joves, per una suposada o real igualtat entre generes.  El primer aspecte és que el cert el feminisme no aconsegueix convèncer a molts adults dels seus paràmetres i criteris, tinc o no tinguin raó. Per tant em sembla un cert ús d' abús de poder que els mestres amb la seva posició de poder vulguin imposar als més joves tota una sèrie...

20000 especies de abejas: el transito

  He de reconocer que no he visto la película, pero si he leído el contenido fundamental que transmite este película. Como muchas películas, transmite unos valores, y unas ideologías. Hasta ahi todo normal a lo mejor podríamos decir que admirable. La película creo que se estreno en el festival de San Sebastián y creo que al terminar hubo un estruendoso aplauso. Que aplaudia el publico? la película? El mensaje de la película? La valentía e inovación del mensaje de la película?  En fin podemos decir que almenos una parte significativa de la sociedad cree que es positivo el mensaje que transmite esta película. Y no solo positivo, si no inovador, esperanzador, valiente, amoroso y un largo etc. de virtudes.  Pues bien quiero decir que yo pienso absolutamente lo contrario de la película y sobretodo del contenido, sin haberla visto!! Pero sinceramente creo que ante la repitición incansable de colectivos y lecciones sobre sexualidad que nos dan, sabemos perfectamente lo que dice ...