Salta al contingut principal

L' enveja tema tabú.

 L` enveja, és una experiència humana dificil de definir. En general és un sentiment contra un altre, és a dir de ràbia, de tirria, contra l ' altre per un motiu que l ' altre li passa i nosaltres voldrìem per nosaltres. 

Diria que a més a mñes al fet de tenir molt mala prensa social, costa molt reconèixer que en tenim i sentim. 

De petitets diria que ja sentim l' enveja i provablement l' enveja neix en una barreja de sensació de carència i de desig. 

L' altre dia anava pel carrer i just em vaig creuar amb una mare que renyava la seva filla per que s' havia posat entre mig de la mare i el carrito de bebe que portava. La mare la va renyar de forma diguem-ne no massa comprensiva, com si la nena hagués fet una cosa molt estúpida. La mare no va entendre que el que volia la nena petita és que li fessin més cas, i provablement en la nena petita al veure que no li feien cas en comptes de criticar a la seva mare estimada i adorada deuria sentir de forma molt inconscient els primers mal sentiments contra el seu germanet petit, el bebe petit. 

Per tant aquesta nena sentia carència i desig, pot ser que això sigui la base del sentiment d' enveja? Pot ser que a partir d' aqui la nena culpi al seu germà de que li roba el carinyo de la mare, allò que desitja i per això l ' enveja? 

Molts pares parlen i veuen com els seus fills es barallen i senten enveja entre ells per captar l' atenció dels pares. 

Al néixer un germa nou els anteriors veuen com es disminueixen les atencions que rebien, els plaers que gaudien, la relació que gaudien. 

De petits necessitem una relació personal propera amb els pares en especial amb la mare, i si no sentim carència, forma part de la naturalesa humana, som necessitadors i sentim carència. 

Quan no sentim aquesta escalfor especialment materna ens sentim desvalguts i a partir d' aquesta sensació comencem inconscientment a buscar culpables en aquells que si que creiem que tenen allò que nosaltres desitgem. 

Per tant el sentiment d' enveja si l' acceptem ens pot ajudar a conèixens allò que som i anelhem i molt provablement l' enveja desapereixarà amb el temps i ens anirem sentint millor. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

Ets un masclista, criticar a les dones.

Les paraules no deixen de tenir una part de claredat i contundència amb una bona dosis de barreja i de dubtes. Avui en dia que et diguin masclista clarament té un significat molt clar, però el mateix temps genera també molts dubtes del sentit exacte que té, que te i del grau de veracitat.  Personalment puc confessar que personalment m' han acusat o titllat de masclista en moltes ocasions.  El curiós o jo trobo curiós, tu pots dir 100 coses positives de les dones, ara bé si un dius només una de negativa ja pots ser titllat de masclista. Fins i tot acusat per homes, que et diuen que certes opinions són masclistes per tant ets masclista.  La realitat si l' aprofundim deixa moltes incognites, perquè a efectes pràctics aquells o aquelles que ajuden als homes o a les dones amb bona voluntat des del sentiment, moltes vegades són dones i moltes vegades són homes.  Jo que he estat acusat moltes vegades de masclista tinc la sensació que he ajudat moltes més a vegades a dones q...