Si ens posem una mica filosòfics quin és el valor i el sentit de la vida humana? És una de les grans preguntes que els humans s' han fet al llarg de la història el sentit de tot plegat.
Hem de conviure amb una no resposta general. La visió Darwiniana de la vida sería la de subsistir biològicament i reproduir-nos com animals que som.
El sentit de la vida, no és ben bé si valem algo els éssers humans durant la nostre vida.
Per un costa els humans convivim amb el dolor físic i emocional. Som buidor i malestar en moltes experiències ja des de que naixem. Per altre costat som una voluntat de ser i existir enormes. Avegades una felicitat de ser i existir.
Que som? Física, química, i biologia, amb uns quants instints i sentiments i res més? O això ja es molt?
Som amor entre nosaltres de pares a fills, és això el que som? L' amor que rebem i el que donem?
Som experiència interior d' amor , de rebre' l i donar-lo a l' exterior?
Som intrinsecament alguna més? Existeix l' ànima més enlla de l' experiència biològica, o existeix una ànima però mora quan morim biològicament?
O seguim visquen d' alguna manera en els nostres descendents?
Comentaris