Suposadament en aquest món tothom fa el bé. Tothom fa el que fa en nom del bé. O diu que fa el bé. Una anecdota personal en una discussió de carrer jo anava amb la bici i tenia un motorista al darrera pressionant-me rapid, aixo passava en un dia festiu. Li he preguntat al motorista si tenia tanta pressa, i ell m' ha respòs que anava a veure l' àvia.
Lògicament jo no sé a on anava, però em jugaria molts diners que el que ha dit era mentida, i ell però ha fet el clàssic mecanisme per defensar-se de dir que es era molt bo.
Per tant en general tots anem de bons per la vida, el problema és que en moltes situacions no som bons, ens deixem portar pel nostre propi interès perjudicant als demés, i per tal de no reconeixer el nostre comportament ens enfadem, treiem i ira i busquem escuses, per no reconeixer la realitat que s' ens enfoten els demés.
Sovint veig gent a la carretera a tota pastilla, d' entrada molts d' ells posen en perill la seva pròpia vida i sovint la de la pròpia familia, però ells tenen que anar rapid, sentir-se poderosos. Poden matar-se, matar a algú, pero es igual segons ells segueixen sen bons.
Per que actuem així, per que ens posem en risc nosaltres i els demés, per que tenim tanta ira quan ens diuen el que estem fent. Al final diem que fem el bé però el que en realitat fem és un mon molt estressant i perillós, ple d' accidents i de sufriment.
Comentaris