Passa al contingut principal

Reconèixer i acceptar els defectes.

 No ens ensenyen una de les coses més fonamentals de la vida que és a reconèixer els nostres defectes personals. 

I a més a més hi ha una postura d' enfado i ira, quan algú posa el dit a la llaga dels nostres defectes. 

Però reconèixer les nostres limitacions ens pot causar dolor, o bé senzillament no  ho podem soportar. No podem soportar que l ' altre és millor que nosaltres en certes habilitats tot i que ho veiem clarament. 

El preu que paga l ' envejat és la desagradable sensació de rebre enveja, i l ' envejós que perd? Perd moltes coses, sobretot s' autocondemna en viure en la necessitat de superar els demés, i viure en un malestar constant. 

Per tant el millor camí per millorar-se i per sentir se millor és reconèixer els propis defectes a un mateix, no vol dir reconèixer als demés pero si a un mateix. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...