Hi ha molta gent que sent absoluta indiferència pels demés. En diem egoïsme, però no se si es la paraula correcte perque crea confusió.
La paraula egoïsme pot ser crea confusió per que té un sentit pejoratiu. Per que pensar pel propia benestar no és una cosa crec que es pugui considerar dolenta, ara bé penso que l' equilibri entre l' interès propi i l' interès dels altres, és la base per construir una societat millor i una pròpia personalitat millor.
Si jo guanyo molt, és provable que un altre guanyi poc, si jo guanyo molt poc és provable que un altre guanyi molt.
Per tant l' equilibri entre tots els col.lectius i totes les persones és fonamental per que hi hagi justicia social, i per que com a persones funcionem.
La gran paradoxa humana és que des d' una postura egoista plenament només interessada en el propi interès el que fem és construir-nos una presó de marfil.
I aquest egoisme, aquest només jo, individual o col.lectiu ens porta a viure en un mon continuament barallat, tan a nivell entre paisos, entre sectors socials, com entre companys de feina, entre amics, entre familiars.
Tots ben barallats.
Comentaris