Passa al contingut principal

Fer-nos els importants, presumir, acapar l' atenció.

 En la convivència social amb els demés o bé un mateix tenim una forma d' exposar-nos als demés i de comunicar-nos als demés amb paraules però també de moltes altres maneres. 

I una de les coses que avegades volem comunicar és que nosaltres som lo más o som molt importants. 

Més concretament es barreja amb un sentiment de jo sóc més important que tu. 

Pot ser són dues variants, una sens dubta més agradable pels demés que l' altre. 

El vehicle o el cotxe que usem, la forma de conduir. La roba que portem, la forma de caminar i mirar als demés. 

Moltes coses de les que fem volem transmetre que nosaltres som molt als demés. 

També es pot transmetre importància o elegància sense voler ho fer, o sense tenir la necessitat de fer-ho. 

O bé transmetre elegància i importància donant valor a tothom no només un mateix. 

Avegades veus gent pel carrer amb el mobil que sembla que l' ùnic que estigui fent és pressumir de no se que. 

O tota la vida molta gent quan treia un cigarro i fumava sembla que presumís de lo modern que era.

Seguint el fil entenc que en general ens fem els importants per que ens facin cas. Volem que els altres ens mirin, estiguin per nosaltres, ens admirin i ens facin cas. 

 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...