Salta al contingut principal

Solución de problemas y creación de problemas.

 Somos una sociedad que mientras soluciona un problema crea otro. 

Un ejemplo solucionamos un problema de mobilidad con el automobil, pero al mismo tiempo creamos un problema ecológico, de contaminación, de salud pública a través de la contaminación y de los accidentes de tráfico. 

Somos una sociedad que en su modelo productivo no para de crear frustraciones personales y colectivas, y luego buscamos soluciones que a su mismo tiempo crean otros problemas y así sucesivamente. 

Y eso pasa en el mismo sector privado como en el sector público a ambos sectores les interesa vender que resuelven problemas, mientras crean problemas para poder seguir siendo imprescindibles resolviendo de nuevo los problemas creados. Por lo tanto vivimos en una especie de dia de la marmota. 

La industria busca solucionar problemas pero al mismo tiempo busca que se creen nuevos problemas para garantizar las ventas de su futuro, y eso les pasa a todas las industrias. Des de la industria del automobil a la industria farmaceutica. 

Pero también pasa en los servicios públicos interesa resolverlos pero que se creen otros de nuevos para poder seguir justificando los salarios y el gasto público. Imagense que no hubiera delitos de que vivirían los jueces y la policia? 

Lógicamente nadie va a reconocer ese interés y ese beneficio personal en la creación de problemas y se hace de forma oculta y disimulada o se hace des de la dejadez en profundizar en las causas de los problemas. 

Miramos a la clase política esta en perpetua pelea, las peleas dejan secuelas y crean nuevos problemas que garantizan futuras peleas y así más necesidad o justificación de la existencia de tantos políticos. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Estimar, ser estimat i odiar.

 Sempre hi ha excuses per justificar qualsevol cosa, i en general la gent volem negar la nostre part dolenta.  Un dels motius és que negant la nostre part dolenta podem seguir fent el mal.  En general per rivalitat volem el mal de l' altre.  Mirem algo tan poc trascendent com el futbol, quanta rivalitat hi ha entre els equips i entre els afeccionats, que tenen equips que estimen i equips que odien, no és una parodia de la vida? Un reflexe de la condició humana el futbol, per aixo te tan exit.  Estimem a un club, a un col.lectiu, ens sentim identificats a un col.lectiu, i tenim un enemic podem odiar a l equip rival.  Per tant el futbol dona amor, pertenencia, i odi, els tres ingredients més humans que hi ha. Podriem dir, estimar, ser estimat i odiar, l essencia humana.  Per aixo te exit el futbol. I la politica passa a ser algo semblant, estimem uns col.lectiu uns sentiments, ens sentim estimats i odiem al rival. 

20000 especies de abejas: el transito

  He de reconocer que no he visto la película, pero si he leído el contenido fundamental que transmite este película. Como muchas películas, transmite unos valores, y unas ideologías. Hasta ahi todo normal a lo mejor podríamos decir que admirable. La película creo que se estreno en el festival de San Sebastián y creo que al terminar hubo un estruendoso aplauso. Que aplaudia el publico? la película? El mensaje de la película? La valentía e inovación del mensaje de la película?  En fin podemos decir que almenos una parte significativa de la sociedad cree que es positivo el mensaje que transmite esta película. Y no solo positivo, si no inovador, esperanzador, valiente, amoroso y un largo etc. de virtudes.  Pues bien quiero decir que yo pienso absolutamente lo contrario de la película y sobretodo del contenido, sin haberla visto!! Pero sinceramente creo que ante la repitición incansable de colectivos y lecciones sobre sexualidad que nos dan, sabemos perfectamente lo que dice ...

Ets un masclista, criticar a les dones.

Les paraules no deixen de tenir una part de claredat i contundència amb una bona dosis de barreja i de dubtes. Avui en dia que et diguin masclista clarament té un significat molt clar, però el mateix temps genera també molts dubtes del sentit exacte que té, que te i del grau de veracitat.  Personalment puc confessar que personalment m' han acusat o titllat de masclista en moltes ocasions.  El curiós o jo trobo curiós, tu pots dir 100 coses positives de les dones, ara bé si un dius només una de negativa ja pots ser titllat de masclista. Fins i tot acusat per homes, que et diuen que certes opinions són masclistes per tant ets masclista.  La realitat si l' aprofundim deixa moltes incognites, perquè a efectes pràctics aquells o aquelles que ajuden als homes o a les dones amb bona voluntat des del sentiment, moltes vegades són dones i moltes vegades són homes.  Jo que he estat acusat moltes vegades de masclista tinc la sensació que he ajudat moltes més a vegades a dones q...