Normalment es parla del big bang com explicació de l' origen i formació de l' univers.
Humanament pensem amb una temps linial, i per tant creiem que qualsevol cosa té un orígen, bàsicament per que totes les coses que veiem al món tenen una temporalitat, tenen inici i fi.
El concepte d' eternitat costa molt per la ment humana, de fet diria que en general no és possible, per que sempre busquem enrere i no podem creure que no hi hagi un moment d ' inici a qualsevol cosa de la vida.
A la nostre experiència humana tot ha tingut un inici, i tot té un final, per tant costa molt entendre per la nostre ment aquest mon i aquesta existència.
La majoria de gent considera que fer reflexions metafisiques anguniegen i no serveixen per res i a més et fan perdre temps. Et fan sentir petit i el vertig de que nosaltres cada un de nosaltres també tenim un final.
La cultura europea ens dona mal rotllo la mort i el nostre final no hi volem pensar, pot ser per això els cementiris ens semblen llocs tètrics i els tenim amagats.
L' orígen ens interessa però el final de les nostres vides encara ens interessa més per lògica natural i personal.
Però tornant al tema de la pregunta de l' origen de l' univers, tant si en té com si no, no son respostes lògicament acceptables. Per tant des de la lògica el món no es pot entendre, des de la lògica humana o des de la lògica científica. No pot per tant la ciéncia entenen com la ciència actual trobar una resposta a la pregunta.
Pot ser és que en alfons no busquem l' orígen de l' univers si no qui o que l' ha creat, podríem dir que busquem que o qui és l' origen, si es que existeix.
Comentaris