Podriem dir que quan neixem tenim ja nou mesos d' existència. Un fet crec que molt destacable encara que obvi és que no escollim néixer, ens hi trobem, de fet no som conscients d' existir fins passat uns quants mesos per no dir anys de la pròpia existència.
Que som? No ho sabem tampoc, som física i química, però també som alguna més que física i química.
Sortim d' un ovul i un espermatozou, física i química pura. Pero hi ha alguna cosa mes a part de la física i la química en la vida? Encara que vagi lligada a la física i la quimica, doncs si no hi ha cos no hi ha persona humana, pero un esser humà diria que té un algo mes que fisica i quimica.
Tampoc sabem si existiem abans de nèixer, si la nostre consciència de ser o ànima ja existia.
Les famoses preguntes de qui som, d' on venim, les sabem totes a mitges, per tant d' alguna manera molta part no la sabem.
El que esta clar que objectivament els essers humans venim del passat, sense passat no hi ha present, sense avantpassats no hi ha present.
Només per la dinàmica lineal de la vida i del creixement i desenvolupament sense un passat no seríem ningú actualment.
Sense tot l' aliment ingerit no estaríem vius ara mateix. Sense el sostre, el sol, l' aire que hem respirat no estirem vius, sense la roba, i sense un munt de coses molt probablement no estaríem vius o estariem amb molts pitjors condicions.
Per tan l' inici de la vida de cada un de nosaltres queda marcat pels mesos d' embaràs de la nostre mare, i per els primers anys de la nostre vida. El problema d' aquesta base inicial és que el ser tant i tan bàsica no és facilment reempleçable.
És com els fonaments d' un edifici són molt dificils de modificar.
Per tant des de l' embras necessitem una bona física i química.
Una mare mal alimentada, pot deixar el nou infant amb sequelas irreparables, un nadó que sofreix malnutrició pot quedar afectat de per vida en el seu desenvolupament personal i cerebral.
Mare que tenen adiccions a drogues o alcoholisme poden influència el futur nen amb alteracions de personalitat molt dificils per el futur nen.
D' alguna forma si anem més enllà de la química amb una mare amb problemes d' adiccions voldrà dir que emocionalment li transmetre al nadó molt conflictes i poc amor. Al nado li podem transmetre odi, ràbia, frustracions, tot allò que pares i mares no poden gestionar emocionalment de la seves vides, l' odi a algú el poden canalitzar cap al nadó per que aquest és a l' abast dels pares.
Científicament és fàcil veure les circumstàncies físiques i químiques en que ha crescut el nadó. Però a part de les circumstàncies físiques el nadó l ' energia que és molt probablement té una intel.ligència molt emocional més enllà de la pròpia consciència del nadó.
El nadó capta l' amor rebut pel seu entorn, tot i que no té una capacitat cognitiva desenvolupada i no pot pensar com un adult. D' alguna forma capta el m' estimen o no m' estimen. O el em detesten, o bé el molesto, o bé el em desprecien.
De fet aquests sentiments formen part de l' experiències de molts pares i mares, que es senten incomodats per la responsablitat de ser pares i per que limitar la seva acció de vida, per tant és molt lògic que tinguin sentiments contraposats cap al nadó, i el que és cientificament dificil demostrar però és més que provable que el nadó capti emocionalment tota aquesta situació.
Aquestes experiències podrien molt ben ser part de l' explicació que no única de per que hi ha tanta gent amb trastorns de la personalitat i amb tendències depressives. No serà pot ser per que més enllà del benestar fisic i quimic i d' una bona alimentació han rebut emocionalment moltes experiències tràumatiques, molts dolors i frustracions que lògicament els propis nens no en són conscients.
Comentaris