Pensar per un mateix se suposa que és algo inelianable; ningú pot pensar per un altre; cada ho té el seu cervell l' úsa i diu el que pensa.
La realitat sembla que hi ha molta gent que no usa apenes el seu cervell, i es mou en actituts emocions i passionals. Es creen corrents de pensanment en les quals no hi ha llibertat, i hi ha una amenaça de destrucció personal o de marginació si no s' accepta el dogma grupal.
El problema doncs és l' amenaça, la imposició, la negació d' aquesta cohersió. I així es crea una societat aborregada, que té com a responsablitat cada individu i els col.lectius socials que practiquen aquesta cohersió. O penses com jo et dic o et marginem o liquidem.
Tot plegat envoltat de bonisme, de riures, i de simpatia, però al darrera existeix aquest acos i realitat.
Comentaris