La tendència natural de moltes persones és a no mirar-se els propis defectes. Els defectes propis en general no ens agrada reconeixe'ls però d' alguna manera hi han fases personals on sabem que hi són perfectament. Hi ha altres fases on ja els tenim totalment esborrats, d' alguna forma ens creiem les pròpies mentides i manipulacions. Però mirar els propis defectes ens costa molt d' acceptar-los.
Perquè si són la realitat o s' apropen a la realitat. En canvi veure i inventar-se defectes als altres sovint ens agrada i ens hi trobem a gust. Aquest és tal o qual, o fa això malament.
D' alguna forma molta gent té una espècie de síndrome narcicista on ell és fantàstic, és víctima, és bo i generós i els altres són els dolents.
Comentaris