Passa al contingut principal

La sobervia de la premsa oficial.

 En un article de lavanguardia publicat per l' editorial, parlava dels índex d' ansiolítics que prenien els adolescents. Primer un article en to molt condescendent. Segon una confusió literal perque combinava de forma confusa masculí i femení, i majorment femení és a dir que no sabiem de quin grup exactament parlavem. 

Després la conclusió que la culpa deient els experts és de les xarxes socials. 

L' actitut del text un té la sensació que tracta els adolescents amb un cert despreci i suficiència dissimulada. I després parlar dels experts referint-se com la societat formal és a dir com nosaltres els adults que la responsablitat la culpa la causa no en tenim cap. I dona les culpes a les xarxes socials. És a dir nosaltres els adults, els experts els que fem la societat no tenim cap responsablitat en allò dolents que els hi passa als nens i als adolescents tot és culpa de les xarxes socials el nou dimoni. Ara bé pares mestres, polítics autoritats no tenim responsablitat negatives en que pot ser no els tractem, ni els creem una societat i un sistema adequant, aquest opció queda totalment descartada, i atenció tenim culpable, les xarxes socials. 

En fi al meu entendre narcicisme dels adults, els joves són tontos, patidors i dèbils i amb lo fantàstics que som els adults i que hem fet una societat fantàstica. De que es queixen ara? De que s' engoixen? 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...