Una cosa que he experimentat amb una certa duresa i dolor i un cert alliberament és dir-li cascarrabies a un cascarrabies l' experiència te una part frustrant i una part reconfortant.
Normalment en algunes relacions hi ha com un estira i arronsa de qui domina la relació, de qui valora més a l' altre i de qui el necessita més.
Dins aquest contexte el sector cascarrabies sempre tendeix a fer-se l' estre a no donar satisfacció a l' amic a donar-se amb conta gotes per molt que es mori de ganes de que la relació flueixi amb més presència i naturalitat però el cascarrabies no ho pot evitar. Ha de mantenir-se en la relació tensa i rancia, poques dosis i sempre amb un cert mal regust i valorant sempre una certa acceptació i necessitat per part de l' altre, una certa seducció de l ' altre o un cert lligam. Si això es perd del tot ja podra exercir el cascarrabiansisme.
Doncs bé l' experència és dona explosiva quan respons una mica de forma airada a un cascarrabias llavors la cosa peta, llavors ell ha de reaccionar de forma encara més rabiosa del que normalment fa i d' alguna manera fer explosionar la relació. El problema que té és que d' alguna manera ell necessita aquesta relació tensa, i provablement també sent una part d' apreci per l' altre persona, amb lo qual se li crea un conflicte intern provablement força gran, més gran que al que ha creat l' últim conflicte, el que no és que cascarrabies però que en l' últim moment ha actuat com a tal.
Comentaris