Passa al contingut principal

De la fúria a la invectiva.

La fúria, l' enfado, la ràbia són procesos interns que científicament no es poden demostrar clarament. Ara bé se' ns dubta són sentiments que existeixen a les persones i normalment van dirigits cap a algú o alguns altres. 
La fúria es denota en el to de veu, en les mirades, gestos, forma d' actuar, els continguts acusatoris de lo que es diu. 
El problema neix quan la persona furiosa continua estan furiosa a pesar de que els motius de l' enfado són poc convincents i van perdent força. 
La forma de seguir justificant l enfado passar a través d' invertar-se o exagerar noves acusacions. 

Per tant l' enfadat passa a fer una fase de falsa acusació o difamació. 

Curiós també que la biblia diu que no faràs acusacions en fals i molts que diuen ser creients les fan. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...