Passa al contingut principal

Fet religiós i democràcia.

 En un article a la Lavanguardia escrit per varis articulistes es debat sobre el paper del fet religiós a l' estat i en els organismes estatals i en les democràcies modernes. 

En l'  activitat pública de l' estat s' exclou la idea Déu i la referència a la idea de Déu. Aquesta és la realitat pràctica de bona part de l' adminisrtracions públiques.

La història cultural per a o per b dels països com a Espanya esta vinculada agradi o no al cristianisme i a la religió catòlica. 

Les tradicions i la cultura popular ens molt aspectes has estat en els últims segles vinculada al catolicisme. Hi ha una part de la població i de les administracions públiques volen borrar aquesta realitat social i fins i tot no explicar-la als més petits. És legítim i democràtic borrar i no explicar? 


Per una part de l' estat i de la població no hi ha debat cosmogònic Déu no existeix, per tant si Déu és segur que no existeix cal eliminar tots els vestigis i tots els estaments i els fets històtics que facin reflectir el fet religiós. 

És democràtic i científic negar l' existència de Déu? És democràtic no explicar als nens l' existència de la creencia en Déu i de les religions? 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...