L' altre dia vaig llegir un article en que una persona del món de la cultura defensava el dret a avortar.
Deia que les dones tenien el dret de fer el que volguessin i creiessin amb el seu cos. Deia que la dona tenia havia de tenir clar que ella era l' única propietària del seu cos i la seva ment i que ella decideix.
Escoltant aquesta senyora, i segons aquesta senyoria no hi ha debat. Això és així i punt.
Després en el mateix article, declarava que no l' importava dir-ho que ella havia avortat. També deia que havia sigut una desició molt intensa i potent.
Reivindicava el dret a l' avortament com un avenç social, de llibertat i progrés.
Aqui podríem per començar parlar del que significa avortament. Interrupció de l´embràs. Esten parlant d' un embrió i un fetus, per tant és una altre vida? És clar que almenys és el principi d' una altre vida, no de la vida de la mare. Per tant això que afirma l' entrevistada no és cert, no estem parlant només del seu cos, estem parlant del seu cos però sobretot d' una futura altre vida. Pot ser els nens són propietats del pares? o de les mares?
Comentaris