La necessitat humana que ens facin cas, provablement forma part de la naturalesa humana.
Si no estariem aillats i sols.
Però en el dia a dia per feina podem tenir a gent que ens fa cas. Si anem a comprar el venedor en teoria també ens fa cas. Si estem malalts el metge ens fa cas.
Tots aquests que ens fan cas, són limitats i formen part de l ' estructura econòmica social.
Que passa si això no ens és suficient. Si no tenim altre gent que ens faci cas, i necessitem més gent que ens faci cas.
Ens podem anar al bar, a la peluqueria, al gimnàs.
Tot i així podem arrivar a casa sentint encara necessitat de que ens facin cas. I a casa tenim les xarxes socials, que avegades es podríen dir xarxes antisocials.
I a les xarxes que un cop les tens insta.lades et dificulten no fer-lis cas veus un pilo de gent posant fotos de la seva vida per que els mirin i els facin cas.
Pot ser que vingui de la infantesa aquesta manca de sensació de que ens hagin mira't i fet cas.
Un nen petit busca constantment i ansiosament la mirada d' afirmació i companyia dels pares. Si aquesta fase infantil no la vem satisfer, pot ser que ens quedi una marca de per vida de la necessitat de que ens facin cas, de que ens mirin?
Comentaris