Passa al contingut principal

Favoritismes i aduladors.

L' exageració i enaltiment de certes persones o col.lectius, els adjectius superlatius, el pavoneo, són freqüents en la nostre societat. Uns aplaudiments apoteòsics, uns somriures i piropos generosos, unes simpaties radiants.  

 Hi ha gent que té favoritismes constants, per motius diferents. Poderosos que tenen aduladors. Els poderosos igual que tenen aduladors, tenen molts detractors. 

Aquestes simpaties i adulacions a gent que a comés moltes injustícies o que no les mereix tant, generen situacions d' injusticia cap a tercers. 

Si una persona o un col.lectiu rep sempre totes les alabances, altres persones o col.lectius queden orfes del seu reconeixement.

O si es premia a gent que ha fet coses malfetes a tercers, estem d' alguna forma humiliant aquests tercers. Pot ser la voluntat real dels aduladors és humillar a tercers. 

Els aplaudidors o aduladors fan punts respecte els adulats, i a més donen una imatge de ser generosos i persones justes que saben valorar el que és bo. 

El problema és si aquesta favoritisme es basa en gent que no se la mereix, i és només causat per el poder i pel propi favoritisme que tenen. El favoritisme genera favoritisme. 

També sovint genera l' efecte contrari, quan algú te fans es produeix un efecte de tenir més fans i més detractors pel sol fet de tenir fans. 

 Ara bé els constant i habitual simpaties cap a uns i antipaties cap a altres per ser simplement qui són, genera cada vegada més polaritzacions i antipaties entre persones grups, o col.lectius. 


  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...